Conscients que les malalties cardiovasculars són la causa de mortalitat més freqüent en dones i la segona en homes a Catalunya, el Consorci Hospitalari de Vic (CHV) ha fet una aposta per millorar els processos d'atenció en l'àmbit de la Cardiologia. Gràcies a la innovació i a les noves iniciatives impulsades els últims anys, s'estan obtenint grans resultats que beneficien directament la salut i el benestar dels pacients del territori (Osona, Lluçanès i Ripollès).

Els bons resultats s'han aconseguit gràcies a la implantació al territori d'un model assistencial coordinat entre els equips d'atenció primària (ICS i EBA), l'hospital de referència d'aguts (CHV) i l'hospital d'alta complexitat (Hospital Clínic de Barcelona). Amb el lideratge de la cap de servei de Cardiologia del CHV, Dra. Sílvia Montserrat, aquest treball integrat entre diferents nivells assistencials facilita la detecció, seguiment i tractament de les patologies cardíaques. Els pacients més estables i sense criteris de gravetat fan el seguiment a Atenció Primària, les persones que presentin cardiopaties complexes són ateses des de l'hospital d'aguts de referència del territori i en cas de necessitar cirurgies, dispositius o trasplantament cardíac, es deriven a l'Hospital Clínic de Barcelona (Aliança de la C-17).

Quins són els bons resultats obtinguts?

→ L'Hospital Universitari de Vic redueix un 34% la mortalitat per insuficiència cardíaca (IC) respecte la mitjana esperada, als cinc anys del diagnòstic

Si a la mitjana mundial se situa al voltant del 50% als cinc anys del diagnòstic, a Osona és del 16%. De fet, segons dades de l'informe d'indicadors AE C17 del Catsalut, l'hospital vigatà és el centre que més ha reduït la mortalitat en IC de tots els que formen l'Aliança de la C-17, entre els anys 2018-2021.

L'èxit d'aquesta tendència descendent és deu a l'abordatge multidisciplinari dels pacients atesos a la Unitat d'Insuficiència Cardíaca del CHV, en la qual no només hi ha professionals especialistes en Cardiologia, sinó també en Geriatria, Endocrinologia, Medicina Interna, Urgències, Nefrologia, Nutrició, Psicologia i Treball Social. Així mateix, és cabdal el paper de la infermera experta, que fa un seguiment acurat dels pacients per valorar de forma àgil la seva evolució i les derivacions entre centres i especialistes. L'Hospital Clínic també treballa estretament amb la UIC d'Osona, amb reunions quinzenals per comentar casos complexes de pacients i es fan jornades conjuntes. I és cabdal també el rol de tots els equips d'Atenció Primària del territori, en el marc de la Ruta Assistencial d'Atenció a la Insuficiència Cardíaca a Osona.

La UIC d'Osona ha estat guardonada amb l'acreditació d'Excel·lència per part de la Sociedad Española de Cardiología (SEC), que la consolida com a centre de referència en la gestió de la insuficiència cardíaca. Actualment, a Osona hi ha més de 1.900 persones amb aquesta malaltia, 700 de les quals han estat en seguiment per la Unitat els últims 5 anys. La IC és una síndrome produïda per la incapacitat del cor de bombejar la sang de forma adequada a la resta d'òrgans i és una de les principal causes d'hospitalització: cada any suposa 600 ingressos als hospitals d'Osona.

→ El CHV redueix la mortalitat en pacients amb cardiopaties isquèmiques (infarts i obstruccions de les artèries del cor)

Segons l'informe del CatSalut que analitza la relació entre la mortalitat observada i l'esperada de les altes amb diagnòstic principal d'infart (excloent trasllats), el CHV és dels centres de la xarxa sanitària de la C-17 que ha tingut una tendència descendent més marcada, en dades de l'any 2021. En quant a la mortalitat intrahospitalària dels pacients de Cardiologia, l'any 2023 va ser del 0,006%.

La cardiopatia isquèmica es produeix quan s'obstrueix una artèria del cor. Si és de manera lenta, es parla d'angina de pit, si es tapona de forma ràpida, és quan es produeix un infart. És la primera causa de mort en adults als països desenvolupats. Al CHV ingressen anualment uns 80 pacients amb infart. Els tractaments més freqüents per aquesta patologia greu són l'angioplàstia (un procediment per col·locar una malla dins l'artèria per descongestionar-la i restaurar el flux sanguini) o la cirurgia de revascularitzaió coronària o bypass (realització d'un pont per saltar l'obstrucció de l'artèria coronària i millorar el flux sanguini).

Cada any es deriven a l'Hospital Clínic aproximadament entre 80 i 100 angioplàsties i entre 30 i 40 bypass, un 15% dels quals són mínimament invasius. Per poder millorar l'experiència dels pacients que s'han de sotmetre a aquests procediments, des del 2022 s'està impulsant l'angioplàstia ambulatòria: el pacient és intervingut a Barcelona i, després d'unes hores a l'hospital de dia, és traslladat directament al seu domicili, reduint trajectes llargs i innecessaris amb l'ambulància i millorant la seva comoditat i benestar.

→ Punters en cirurgies mínimament invasives per a les vàlvules cardíaques

Fruit de l'Aliança de la C-17, en cas de requerir operacions en les vàlvules cardíaques, es realitzen a l'Hospital Clínic, centre punter a Europa en tractament en catèter de les vàlvules i en cirurgies cardíaques robòtiques. Aquesta cirurgia té més beneficis per als pacients, ja que, a diferència d'altres tècniques, no cal trencar l'estèrnum per operar el cor, que sempre n'alenteix la recuperació. Amb la cirurgia robòtica només cal fer unes petites incisions per reparar o substituir la vàlvula.

→ Xifres rècord en la col·locació de marcapassos

En els últims anys, s'han batut xifres rècord en la col·locació de marcapassos al CHV. Abans de la pandèmia, al CHV es col·locaven entre 60 i 70 marcapassos l'any, mentre que l'any 2023 se'n van fer 148, per tant, s'han doblat aquest tipus d'operacions. Com a innovació en aquest àmbit, s'ha iniciat el seguiment remot dels pacients amb marcapassos, així no fa falta que el pacient es desplaci i se'n pot seguir l'evolució a distància.

→ Innovem en el procés de diagnòstic mitjançant imatge cardíaca

L'any 2021, l'Hospital Universitari de Vic va ser el primer centre sanitari de la Catalunya Central en què es va incorporar el TAC coronari, un sistema de diagnòstic que permet veure l'anatomia coronària de forma tridimensional. Més tard, amb la incorporació de la nova ressonància magnètica, l'any 2024, s'han iniciat també les ressonàncies magnètiques cardíaques. Així doncs, els pacients d'Osona, el Lluçanès i el Ripollès ja no s'han de desplaçar a Barcelona per sotmetre's a aquestes proves diagnòstiques indispensables en la cardiologia moderna. A banda del Clínic, l'Hospital de Vic és l'únic de l'Aliança de la C-17 que realitza ressonàncies cardíaques.

Per poder desenvolupar la imatge cardíaca, i davant la manca de cardiòlegs especialitzats en aquest àmbit, s'ha impulsat un projecte punter i innovador i de telemedicina des d'on es realitza l'estudi i el diagnòstic a distància dels pacients del TAC coronari i la ressonància cardíaca.

Les dades del servei

A l'Hospital Universitari de Vic ingressen cada any entre 500 i 600 persones a Cardiologia, la majoria de les quals han requerit atenció urgent. En l'àmbit ambulatori, es realitzen anualment 10.300 visites a pacients amb patologia cardíaca (inclou primeres visites i successives); i prop de 6.200 proves diagnòstiques i de seguiment anuals: 350 proves d'esforç; 4.350 ecocardiogrames; 1.200 holters; 165 TAC cardíacs. En quant a les ressonàncies magnètiques, que es realitzen només des de fa 5 mesos al CHV, se n'han realitzat 55 en aquest període.

El Servei de Cardiologia està format per un equip multidisciplinari de professionals dedicats a l'estudi, el diagnòstic, el tractament i la prevenció de les malalties del cor i l'aparell circulatori. Tractem els nostres pacients al llarg de tota l'evolució de la seva malaltia, fet que ens permet mirar la persona de forma holística, oferir-li un tractament integral i individualitzat i empoderar-la perquè guanyi autonomia i qualitat de vida.